En tots els idiomes

Selecciona un idioma
per Solrac Korner

dissabte, 6 de febrer del 2010

Dia 03/01/2010 –Viena - Barcelona

És l’últim dia, i s’acaba el viatge com tot lo bo. Després d’esmorzar agafem les maletes i anem a buscar al metro per fer transbord al tren per anar a l’aeroport.
Al sortir al carrer comencen a caure quatre volves de neu, Viena ens diu adéu.
Després de metro, tren i avio, arribem a Barcelona, on ens acomiadem del Josep i la Rosa, fins la pròxima.
Tornant cap a Sentmenat, encara tenim en ment tots aquells llocs meravellosos que hem visitat.
Fins aviat!

divendres, 5 de febrer del 2010

Dia 02/01/2010 –Viena

Avui serà un dia duu, ja que hem de visitar moltes coses i no ens volem deixar res. La Rosa i el Josep van a visitat museus i nosaltres la resta de Viena.
Ens aixequem d’hora i anem esmorzar al forn del costat de l’hotel, està plovent, sembla que ens mullarem.
Primera parada del dia, Palau de Schönbrunn (palau d’estiu de la Sísi). Som del primers a entrar al palau i sense cues comprem les entrades per visitar les 46 habitacions. Ens donem unes àudioguies i la visita dura uns 40 minuts. De sobte, mirem per la finestra, i el que era pluja ara és neu, estar nevant amb molta intensitat i en pocs moments veiem tots els jardins del palau enfarinats, quina imatge tant bonica!!
Al sortir del Palau passegem pels seus Jardins tot nevats, són com els de Versalles però més petits.
Segona parada, al centre, abans de baixar fins el Palau Belvedere, visitem la casa de la successió, l’opera i l’església de Karlskirche (església de Sant carlos Borromeo). Aquesta església és espectacular, la que més ens agrada de tot el viatge. És d’obra arquitectònica barroca, i a l’interior d’ella hi ha un ascensor que et pujar fins els frescos. A més a més, i han unes escaletes, com tipus bastida, que et pujant fins a dalt de la cúpula. Pots veure els tota l’església des de una alçada de 72 metres i els frescos gairebé es poden tocar. Impressionant, tant per dins com per fora.
Després baixem fins el palau de Belvedere, i realitzem una visita per l’exterior, pels seus jardins.
Agafem un tramvia i ens dirigim a la casa de Sigmund Freud. Passem per la plaça de Freud i visitem l’església Votiva o Votivkirche.
El museu de Freud es troba en la planta dos d’una casa, un lloc ben estrany. Continuem el nostre recorregut per el Parlament i la Plaça dels Heroes, on es pot accedir primer des de la plaça dels museus, on es troben el museu de Ciències Naturals davant del museu d’Història de l’Art. Ambdós edificis de solemne bellesa i separats per uns bonics jardins.
Pròxima parada Biblioteca nacional. Quan entrem a dins ens quedem meravellats, és espectacular veure aquesta sala repleta de llibres vells. La llibreria més bonica del món és d’Oporto, però la biblioteca és aquesta, sense cap mena de dubte.
Per acabar la tarda anem a voltar per l’ajuntament vell i algunes esglésies més, incloent la de Sant Peters.
Anem a descansar a l’hotel abans d’anar al Concert amb el Josep i la Rosa. Les entrades del concerts les vam comprar el dia 1 després de molt regatejar.
El concert és a Kursalon, un palau molt bonic, encara que els empleats i/o amos són bastant gitanos, ja que t’obliguen a deixar la jaqueta al guarda-robes, i et fan pagar.
El concert va durar gairebé dues hores i va haver-hi una mica de tot (dansa, cantants i música), ens va agradar molt i el lloc acompanyava.
Finalment tornem a sopar el mateix lloc d’ahir i a l’hotel a dormir, que demà marxem.

Dia 01/01/2010 –Viena

Comencem el dia amb la visita del palau de la Sisí. Anem amb una àudio guia on ens explica tota la seva història mentre anem visitant les estàncies del palau. El sortir tornem a passar per la plaça de l’Ajuntament nou i les paradetes que vam deixar ahir a la nit. Avui al matí, el mateix lloc sembla un altre món, no hi ha aquella massa de gent i totes aquelles llums i música que ens acompanyaven durant tot el camí.
Com la Rosa i el Josep és el tercer cop que venen a Viena, demà visitarem la ciutat nosaltres dos sols. Avui el dia és més relaxat i donem una volta pel centre i anem a dinar a un restaurant de menjar típic de Viena.
Així doncs, avui visitem la cas de Mozart, les catacumbes, l’Església de Sant Agustí, i la Catedral de Sant Esteven.
També passejant per davant de l’escola espanyola d’equitació, ja que no podem entrar a veure cap exhibició ja que en aquesta època no en fan cap.
Al vespre agafem al metro i anem el Prater, el parc d’atraccions on hi ha la noria més antiga del món. Com la nit estava tapada i no hi havia molta visibilitat, decidim no pujar-hi, ja que no veuríem res.
Desprès ens dirigim a un lloc on li havien dit en el Josep que hi havia una casa de colors que semblava de Gaudi, i eren bonic de veure. Així doncs, ens dirigim cap allà.
Aquesta casa de colors es diu la casa de Hundertwasser, que va ser construïda com si sigues un puzzle multicolor. És un edifici molt original i bonic, però no està gaire pensat per la gent que deu habitar. La pena és que és fosc i les fotos no surten molt nítides.
Anem a sopar pel centre, i com estem una mica farts de menjar carn, decidim anar a menjar pasta. Acabem en una pizzeria Italiana, on mengem molt bé i acabem bastant tips.

dissabte, 30 de gener del 2010

Dia 31/12/2009 – Praga – Viena

Després d’esmorzar anem a visitar el barri Jueu (zona Josefov) on es troben les sis sinagogues i el cementiri Jueu. Comencem per la sinagoga Espanyola, la més bonica de totes, i per dintre és espectacular. Les altres estan molt a prop i es poden visitar bastant ràpid. Sort que hem anat a comprar les entrades d’hora, ja que quan anem a l’entrada del cementiri Jueu hi ha molta cua, ja que està ple de grup organitzat. Nosaltres com ja tenim les entrades (les entrades inclouen les sinagogues i el cementiri), entrem sense fer cua. El nois els obliguen a entrar amb el cap tapat, i el Josep s’acaba ficant la gorra de la Rosa, vaya pinta!!!
El cementiri és un dels llocs més impactants, ja que hi ha més de 12.000 lapides i més de 100.000 persones enterrades. Com l’espai del cementiri no és molt gran, el que feien era enterrar les persones una a sobre d’una altre, per això fa com una panxa.

Abans d’anar a fer algunes compres pel centre de Praga ens dirigim a Letna Park, on es pot observar la panoràmica dels ponts de Praga sobre el riu Moldava. Les vistes són molt espectacular, Praga m’enamora!
Acabem de fer les quatre compres, agafem les maletes i cap al tren, que ens espera Viena.
En el tren aconseguim agafar un compartiment per sis, i estem tot el trajecte el quatre sols, tot un luxe. Arribem a Viena cap a les 18:30 hores, i anem a l’hotel a deixar les maletes.
Passades les set, ens adrecem al centre de Viena, on hi ha tota la festa de cap d’any. Entre els carres principals i la plaça de l’Ajuntament hi ha uns dotze escenaris de música en directa. Cadascun d’ells fan un tipus de música, hi ha per tots els gustos. A més a més, el carrer està ple de paradetes, unes que venen menjar tipus Frankfurt i altres que venen tot tipus de figuretes de porquets. Pels Vienesos portar un porquet per cap d’any és un símbol de sort.
Llums, música, gent, ...festa, ens envoltat, només falta esperar les campanades. Ens adrecem a la Plaça de l’ajuntament on celebrarem el cap d’any. Quan anem caminant ens topem de cara amb el palau de la Sisí, Impressionant! està tot il•luminat, és majestuós.
Estem a la plaça de l’ajuntament, i 56, 57, 58, 59 i són les dotze, tiren foc artificials i tot seguit toquen el Danubi blau. Tota la plaça balla i ja estem al 2010.
Després de voltar per uns quans escenaris, marxem a dormir a l’hotel, estem esgotats.

dimecres, 20 de gener del 2010

Dia 30/12/2009 –Praga

Després d’esmorzar a l’àtic de l’hotel, ens dirigim cap al centre de Praga. Ara la neu que queda esta mig desfeta i aixafada per la gent, ara l’encant és diferent, però igual de bonic. Visitem la plaça de l’ajuntament i ens dirigim cap al pont de Carlos, ja que decidim deixar el barri jueu pel dia següent.
Després de fer mil fotos en el Pont, anem a la Zona Hradcany, on fen cua per entrar a la Catedral de Sant Vito, després visitem el castell de Praga, el carreró del Oro, l’església sant Nicolas i el Loreto. Des de on es trobem és una zona elevada i tenim les bones vistes de la ciutat, fins i tot es veu les muntanyes de davant nevades.
Estem bastant cansats, ja que portem tot el matí caminant i busquem un restaurant per dinar. A la mateixa zona que ens trobem veiem un restaurant que es diu V podhradí, mengem un menú molt bé de preu, tot molt bo.
A la tarda, tenim dos objectius. Primer anar a comprar els bitllets de tren pel dia següent per anar a Viena, i el Segon és anar a comprar les entrades per anar veure una obre al teatre negre.
Ens dirigim a l’estació de tren, i allà ens atén una dona molt simpàtica, no té res a veure en Budapest, comprem els bitllets de tren, molt més barats del que pensàvem.
Després de passar per l’opera i veure uns dos teatres, ens decidim pel teatre negre “Ta Fantastika”, on representen “VISIONS D’ALICIA”, basada en el conte d’Alicia i el país de les meravelles.
L’obra fa que més de dos anys que la representen sense parar, i és que té molt de nom. En la representació no parlen i la majoria d’actors van de negre i no es veuen, excepte de l’Alicia i algun altre. El resta està representat amb objectes i ninots, que sembla que es belluguin sols. En aquest teatre el millor lloc és el final de la sala, ja que és important que no veure els actors que van de negre.
El surti del teatre està plovent, i ens decidim retir cap al hotel. Demà tindrem un dia molt llarg, ja que hem de fer moltes coses i és Cap d’any.

diumenge, 10 de gener del 2010

Dia 29/12/2009 – Budapest – Praga

Ens aixequem de bon matí i anem a comprar el bitllet de tren direcció Praga. Volem sortir després del migdia, ja que tenim una reserva feta al restaurant Sir. Lancelot. A la taquilla de l’estació de tren ens trobem una dona seca, antipàtica i poc atenta (com la majoria de gent d’aquest país) i ens informa que el tren que surt el migdia és a les 15:30, ja que el pròxim seria al vespre, massa tard. Finalment, comprem quatre bitllets i per sorpresa nostra cadascun val 70 Euros, quin robo! Ja que a la seva web el preu eren un 25 euros. La senyora ens diu que ja no queden bitllets més barats, però lo curiós és que aquest bitllet és de 2a classe, igual que els més econòmics. No creiem res del que ens diu, però com hem de marxar cap a Praga, no tenim cap més solució que comprar-lo.
Després de perdre una bona estona a l’estació, marxem ràpidament cap el parlament que tenim hora reservada per visitar-lo a les 11:30h.
Els membres de la Unió Europea no paguen l’entrada al parlament, però per visitar-lo s’ha de fer prèvia reserva per internet i portar el resguard. El Josep va ser qui es va encarregar a fer aquests tràmits.
El parlament ens fan una visita guiada en espanyol, i veiem la cambra del senat, que ja no funciona, una maqueta del parlament feta amb escuradents, que no entrava per la porta i van tenir de desmuntar-la, i la sala de la corona.
Com anàvem amb temps just, vam anar a dinar ràpidament a dinar al Restaurant medieval Lancelot. És un restaurant encarat a l’edat medieval, la seva decoració, les taules, els cambres i la forma de menjar (amb les mana), estan ambientats aquella època. Els plats de menjar són molt grans, per aquest motiu, vam agafar una plata de carns (pollastre, xai, porc...) pels quatre.
El surti anem a recollir maletes al hotel i directes a l’estació de trens, a la nit ja estarem a Praga!!!
El tren tarda en arribar uns trenta minuts, però a part d’això, tot el trajecte va anar perfecte. Per sort, agafem un compartiment de 6 places i durant tot el recorregut només estaven els quatre. Després de 6 hores de dormir, llegir, jugar al UNO i menjar, arribem a Praga.
Quina meravella, està nevant i tot ben blanc. Arrosseguem les maletes com podem per sobre de la neu direcció al hotel. De cop, girem la cantonada d’un carrer, i ens trobem al centre de Praga, ens quedem extasiats aquesta ermosa ciutat. La llum dels edificis i les faroles il•luminen el carrer enfarinat, que bonic!!
Deixem les maletes a l’hotel (Residència), que per cert sembla un camp de futbol l’habitació, i anem a donar un petit vol per la plaça de l’ajuntament i voltants. Aprofitem a fer quatre fotos amb la neu i les llums de Nadal que adornen la plaça, i cansats tornem a l’hotel a dormi.

Nota: A Budapest, abans d’anar a l’estació de tren, visitem: la plaça de hèrcules, avinguda Andrássy i el castell de Vajdahunyad.

dissabte, 9 de gener del 2010

Dia 28/12/2009 – Budapest

A les nou, l’hora que ens acabem de despertar, ens porten l’esmorzar i en acabar arreglem les lliteres i les maletes. El paisatge és diferent del que hem deixat endarrere, ja ens troben a l’altre costat de l’antic teló d’acer. El policies de la nit no ens hagués fet cap gràcia trobar-nos-els trenta anys endarrere.Arribem a la nostra destinació, Budapest. Baixem i anem a canviar diners, ja que havíem llegit que el millor canvi es trobava a l’estació. No feu cas d’això, si aneu a Budapest no canvieu mai a l’estació d’autobusos ni de tren, aneu al centre de la ciutat que és on hi ha el millor canvi pel que fa a divises.
De la mateixa estació surt el metro. A Budapest et fan pagar els transbords al metro amb dos bitllets diferenciats. Sinó els pagueu, penseu que us pot venir la policia i multar-vos. Amb el metro arribem el nostre hotel, que és un tres estrelles completament nou, a prop d’una avinguda principal.
Un cop hem deixat les maletes comencem a caminar per la ciutat, tot i això hem comprat el bitllet de metro de 24 hores, ja que és una ciutat gran i ens hem de moure amb transports públics.
Visitem el centre de la ciutat i anem a dinar a el restaurant Fatal. Per menjar ens posen un plat enorme de carn que no ens el podem acabar.
Ben tips, visitem el pont de les cadenes que passa el riu Danubi. Seguidament agafem metro i autobús i anem a la zona alta de Budapest, on trobem el castell de Buda.i el palau Real. Es va fent de nit, i tenim els nostres peus la ciutat, és una vista panoràmica.
Cansats, ens dirigim cap a l’hotel, agafem el banyador i anem cap a unes termes per relaxar-nos, ja tocava!!!!
El Balneari Széchenyi (districte XIV, Av. Állatkerti, núm. 11.) és dels més grans d’Europa, hi ha tres piscines exteriors i moltes més interiors, amb diverses saunes i banys turcs.La piscina que més ens agrada és l’exterior amb una temperatura de l’aigua de 38ºC, i a on es veuen diversos homes jugant els escacs. El lloc és espectacular. Ens estem unes tres hores en remull, seguidament marxem a dormir a l’hotel.